L’antic mercat del Born torna a ser un dels epicentres de la vida a la ciutat gràcies al descobriment al seu subsòl de les restes de l’antic barri de Vilanova de Mar. El Born Centre Cultural vol ser un espai de memòria viva, de debat i de reflexió, un nou equipament de referència a Barcelona.

L’11 de setembre de 1714 va tenir lloc l’episodi final d’un conflicte europeu que va afectar les relacions del Vell Continent amb la resta del món. L’exposició del MUHBA «El món del 1714» es va allunyar de les muralles de Barcelona per mostrar-nos les diverses civilitzacions implicades en un conflicte global.

Una exposició del Museu d’Història de Catalunya que va situar l’eix del relat en com, al llarg de tres-cents anys, cada generació de catalans ha recordat i commemorat l’11 de setembre del 1714, fins que aquesta celebració s’ha consolidat com a Diada Nacional.

Tretze grans vinyetes de còmic i il·lustracions del dibuixant Oriol Garcia Quera sobre la batalla final de l’11 de setembre van sortir del paper per situar-se, a peu de carrer, en els escenaris clau de les darreres hores del setge.

Una exposició que ens va fer reviure a través de la música les emocions i les actituds dels ciutadans de la Catalunya de principis del segle XVIII i ens va mostrar com el record dels fets del 1714 s’ha mantingut viu en la creació musical catalana dels últims 300 anys.

L’institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona van treure a la llum el fabulós gabinet de curiositats científiques que la família Salvador tenia a la rebotiga d’una farmàcia del carrer Ample i que demostra la vitalitat científica i cultural de la Barcelona del segle XVIII.

Les monges benedictines dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, situats a primera línia de foc, van ser testimonis directes i víctimes dels episodis més ferotges del setge. Una perspectiva diferent, íntima i femenina, del conflicte que ens va arribar gràcies a la conservació dels seus arxius.

Amb la Diada com a eix vertebrador, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens va oferir un recorregut en imatges per més d’un segle de reivindicacions i mobilitzacions ciutadanes: des del Tancament de Caixes de l’any 1899 fins a la Via Catalana del 2013.

A partir del diàleg entre una selecció de gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut i les col·leccions del Museu Frederic Marès, l’exposició va oferir una visió de la Guerra de Successió i de la societat catalana a l’inici del segle XVIII.

Una aplicació per a dispositius portàtils que ens proposa un passeig sonor pels indrets més emblemàtics del setge del 1714. Un itinerari en sis idiomes amb les veus de Toni Soler, Santi Millán, Sergi López, Matthew Tree, Benedetta Tagliabue i Hideki Matsuhisa.
Encara activa. Fins ara, 6.160 descàrregues
En col·laboració amb Catalunya Ràdio

Què va passar el 1714? Quin va ser l’origen de la Guerra de Successió i quines van ser les seves conseqüències? El comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, va conversar amb alguns dels historiadors més prestigiosos del país per esbrinar-ho.

Amb la participació de Jaume Roures, Simona Levi o Fernando Pereira, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia va celebrar un seminari internacional sobre els efectes de la crisi econòmica en les llibertats civils i el retrocés que han patit les conquestes socials en els últims anys.

«Ciutat oberta», en oposició a «ciutat assetjada», fa referència a la ciutat lliure i plural, però també, en el sentit militar, a la ciutat rendida i oprimida. El CCCB va abordar aquesta dualitat en un cicle de conferències que contraposava la ciutat ideal on es pot «Viure Lliure» amb la ciutat del conflicte, el risc i la incertesa.

El Síndic de Greuges de Catalunya i l’Associació Internacional de Comissaris de Llengua van organitzar aquest simposi internacional en el qual diversos ombudsman i comissaris lingüístics d’arreu del món van analitzar la situació dels drets lingüístics en estats plurilingües a través d’una aproximació històrica, sociològica i jurídica.

La Fundació Joan Miró va proposar un diàleg entre l’art i la història en aquesta escola d’estiu que, a través d’un simposi internacional i un taller, va explorar l’oblit col·lectiu com a revers crític de la memòria col·lectiva, alhora que qüestionava els actes commemoratius.

Kabul, Gaza, Síria i els drones van ser motiu de debat i reflexió en aquest cicle del CCCB centrat en els setges bèl·lics al món actual i en la seva relació amb la creació artística i la llibertat.

L’espectacle teatral escrit i dirigit per Jordi Casanovas va inaugurar el Tricentenari BCN i el Born Centre Cultural al mateix jaciment, un escenari singular des d’on els protagonistes de l’Auca ens van mostrar com era la vida quotidiana dels ciutadans de fa tres-cents anys i com van viure les darreres hores del setge.

Un espai de trobada i reflexió entre autors i lectors al voltant de la literatura i la història —i la barreja de totes dues—, en la primera edició d’una setmana literària impulsada en el marc del Tricentenari BCN.

Jordi Savall va reivindicar la pau en aquest concert ofert al Gran Teatre del Liceu amb l’orquestra Le Concert des Nations i les veus de la Capella Reial de Catalunya. Un repertori de música barroca que, entre peces cultes i tradicionals, va rememorar un segle de conflictes a Europa i Catalunya.

L’alta gastronomia i l’humor al servei dels nens més desfavorits van reunir a l’escenari del Gran Teatre del Liceu Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda i Christian Escribà, que, inspirats en la cuina del 1700, van presentar diverses i innovadores creacions culinàries.

En un viatge en el temps fins al 1708, el Parc de la Ciutadella es va omplir de poetes, músics, dansaires, menestrals, miquelets i soldats borbònics, que coincidien sovint a la taverna Colomer, on corria l’aiguardent i la gent de mala vida. Durant cinc dies les festes de la Mercè ens van fer reviure la Barcelona festiva i alegre del segle XVIII.

El carnaval de Barcelona, que als segles XVI i XVII era admirat arreu per la seva fastuositat, la participació ciutadana, l’esperit crític i la gran disbauxa que s’hi vivia, va ser prohibit per Felip V mesos després de la caiguda de la ciutat. L’any del Tricentenari, Barcelona va voler recordar aquell període amb la recuperació del seu carnaval més tradicional.

La Guerra de Successió, el setge i la batalla final a Barcelona van ser presents a la diada de Sant Jordi a través de les nombroses obres publicades darrerament al nostre país que aborden aquests fets. En forma de novel·la, assaig, còmic o conte infantil, els llibres sobre el 1714 no van faltar a la majoria de les parades que els llibreters van desplegar pels carrers de la ciutat.

Gegants, trabucaires, dracs, castells i sardanes es van reunir a la primera edició de l’ApleCat de Nou Barris per commemorar el Tricentenari dels fets del 1714 i promoure en aquest districte la cultura tradicional catalana.

L’11 de setembre en què es complien tres-cents anys de la caiguda de Barcelona va merèixer una celebració especial. Durant tot el dia hi va haver entrada lliure a diverses de les exposicions que el Tricentenari BCN va presentar a Barcelona al llarg de la commemoració.

El Piromusical de la Mercè 2014 va dir adéu al Tricentenari BCN il·luminant tres-cents anys de foscor amb un espectacular castell de focs, però sobretot amb els somnis de Narcís Monturiol, Antoni Gaudí, Pau Casals, Joan Miró o Salvador Espriu, entre altres grans creadors de la història de Catalunya.