TRICENTENARI BCN

Entendre què és el que defensaven tan aferrissadament els catalans del 1700, descobrir la vitalitat de la Barcelona de l’època i explicar els episodis de la Guerra de Successió i del setge de Barcelona ha ocupat nombrosos actes acadèmics i activitats populars del Tricentenari BCN amb l’objectiu de retornar als ciutadans una història que durant generacions se’ls havia manllevat.
L’antic mercat del Born torna a ser un dels epicentres de la vida a la ciutat gràcies al descobriment al seu subsòl de les restes de l’antic barri de Vilanova de Mar. El Born Centre Cultural vol ser un espai de memòria viva, de debat i de reflexió, un nou equipament de referència a Barcelona.
El mapa gegant interactiu del Tricentenari BCN situat al passeig de Lluís Companys connecta la Barcelona del 1714 amb l’actual a través dels dispositius portàtils i la realitat augmentada.
APP encara activa. Fins ara, 5.184 descàrregues
Una panoràmica des dels orígens de la Guerra de Successió fins a la celebració de la Diada de l’11 de setembre en una exposició itinerant que es va poder veure a tots els districtes de la ciutat per acostar i retornar als barcelonins la seva història.
L’11 de setembre de 1714 va tenir lloc l’episodi final d’un conflicte europeu que va afectar les relacions del Vell Continent amb la resta del món. L’exposició del MUHBA «El món del 1714» es va allunyar de les muralles de Barcelona per mostrar-nos les diverses civilitzacions implicades en un conflicte global.
Una exposició del Museu d’Història de Catalunya que va situar l’eix del relat en com, al llarg de tres-cents anys, cada generació de catalans ha recordat i commemorat l’11 de setembre del 1714, fins que aquesta celebració s’ha consolidat com a Diada Nacional.
Més de 40 especialistes de 25 universitats d’arreu del món van participar al llarg de quatre dies en el congrés internacional «Els Tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans», una oportunitat única per aprofundir en aquest episodi clau de la història.
Tretze grans vinyetes de còmic i il·lustracions del dibuixant Oriol Garcia Quera sobre la batalla final de l’11 de setembre van sortir del paper per situar-se, a peu de carrer, en els escenaris clau de les darreres hores del setge.
Una exposició que ens va fer reviure a través de la música les emocions i les actituds dels ciutadans de la Catalunya de principis del segle XVIII i ens va mostrar com el record dels fets del 1714 s’ha mantingut viu en la creació musical catalana dels últims 300 anys.
L’institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona van treure a la llum el fabulós gabinet de curiositats científiques que la família Salvador tenia a la rebotiga d’una farmàcia del carrer Ample i que demostra la vitalitat científica i cultural de la Barcelona del segle XVIII.
Les monges benedictines dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, situats a primera línia de foc, van ser testimonis directes i víctimes dels episodis més ferotges del setge. Una perspectiva diferent, íntima i femenina, del conflicte que ens va arribar gràcies a la conservació dels seus arxius.
Amb la Diada com a eix vertebrador, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens va oferir un recorregut en imatges per més d’un segle de reivindicacions i mobilitzacions ciutadanes: des del Tancament de Caixes de l’any 1899 fins a la Via Catalana del 2013.
A partir del diàleg entre una selecció de gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut i les col·leccions del Museu Frederic Marès, l’exposició va oferir una visió de la Guerra de Successió i de la societat catalana a l’inici del segle XVIII.
Una aplicació per a dispositius portàtils que ens proposa un passeig sonor pels indrets més emblemàtics del setge del 1714. Un itinerari en sis idiomes amb les veus de Toni Soler, Santi Millán, Sergi López, Matthew Tree, Benedetta Tagliabue i Hideki Matsuhisa.
Encara activa. Fins ara, 6.160 descàrregues
En col·laboració amb Catalunya Ràdio
Què va passar el 1714? Quin va ser l’origen de la Guerra de Successió i quines van ser les seves conseqüències? El comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, va conversar amb alguns dels historiadors més prestigiosos del país per esbrinar-ho.
Des del record del passat, el Tricentenari BCN ha reflexionat sobre el present i el futur de la identitat, la diversitat, els drets individuals i col·lectius i els factors que els amenacen. Un diàleg sobre «Viure Lliure», un lema que resumeix una aspiració universal que intel·lectuals de prestigi d’arreu del món han portat més enllà dels nostres referents i la nostra identitat.
Mònica Terribas va conversar amb sis intel·lectuals de renom internacional sobre la identitat, la sobirania, la pèrdua de poder de la política davant les finances mundials i els perills a què estan sotmesos els drets i llibertats a Europa, el marc polític de referència de Catalunya ara i fa 300 anys.
Amb la participació de Jaume Roures, Simona Levi o Fernando Pereira, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia va celebrar un seminari internacional sobre els efectes de la crisi econòmica en les llibertats civils i el retrocés que han patit les conquestes socials en els últims anys.
Forges i l’humor durant el franquisme, el programa «Vaya semanita» i la violència d’ETA, o els germans Malas Twins i la guerra a Síria, van ser alguns dels testimonis i conflictes que van passar per aquest cicle sobre l’humor com a arma contra l’opressió i de defensa de les llibertats, coordinat per Manel Lucas.
«Ciutat oberta», en oposició a «ciutat assetjada», fa referència a la ciutat lliure i plural, però també, en el sentit militar, a la ciutat rendida i oprimida. El CCCB va abordar aquesta dualitat en un cicle de conferències que contraposava la ciutat ideal on es pot «Viure Lliure» amb la ciutat del conflicte, el risc i la incertesa.
El Síndic de Greuges de Catalunya i l’Associació Internacional de Comissaris de Llengua van organitzar aquest simposi internacional en el qual diversos ombudsman i comissaris lingüístics d’arreu del món van analitzar la situació dels drets lingüístics en estats plurilingües a través d’una aproximació històrica, sociològica i jurídica.
La Fundació Joan Miró va proposar un diàleg entre l’art i la història en aquesta escola d’estiu que, a través d’un simposi internacional i un taller, va explorar l’oblit col·lectiu com a revers crític de la memòria col·lectiva, alhora que qüestionava els actes commemoratius.
Kabul, Gaza, Síria i els drones van ser motiu de debat i reflexió en aquest cicle del CCCB centrat en els setges bèl·lics al món actual i en la seva relació amb la creació artística i la llibertat.
Expressar la potència intel·lectual i creativa de Barcelona per mostrar-la al món i a nosaltres mateixos ha estat un dels objectius fonamentals del Tricentenari BCN. Una creativitat capaç de fondre el passat amb el present i que és per als barcelonins d’avui una de les seves eines de superació i afirmació.
L’espectacle teatral escrit i dirigit per Jordi Casanovas va inaugurar el Tricentenari BCN i el Born Centre Cultural al mateix jaciment, un escenari singular des d’on els protagonistes de l’Auca ens van mostrar com era la vida quotidiana dels ciutadans de fa tres-cents anys i com van viure les darreres hores del setge.
Un cicle de la Fundació Joan Miró en el qual quatre joves artistes van explorar i revisar la historiografia i l’arqueologia per analitzar-ne el discurs i, a través de les seves obres, interpel·lar la memòria col·lectiva.
Per una estranya anomalia temporal, el conseller en cap Rafael Casanova es va veure transportat des de la Barcelona assetjada del 1714 fins a la Barcelona del segle XXI per comparèixer en un seguit de rodes de premsa convocades amb urgència als deu districtes de la ciutat.
Un espai de trobada i reflexió entre autors i lectors al voltant de la literatura i la història —i la barreja de totes dues—, en la primera edició d’una setmana literària impulsada en el marc del Tricentenari BCN.
Jordi Savall va reivindicar la pau en aquest concert ofert al Gran Teatre del Liceu amb l’orquestra Le Concert des Nations i les veus de la Capella Reial de Catalunya. Un repertori de música barroca que, entre peces cultes i tradicionals, va rememorar un segle de conflictes a Europa i Catalunya.
En aquest laboratori d’idees deu joves creadors van imaginar i desenvolupar deu projectes innovadors i arriscats en diferents àmbits de la societat per complir un dels objectius del Tricentenari BCN: recordar el passat mentre projectem el futur.
L’alta gastronomia i l’humor al servei dels nens més desfavorits van reunir a l’escenari del Gran Teatre del Liceu Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda i Christian Escribà, que, inspirats en la cuina del 1700, van presentar diverses i innovadores creacions culinàries.
Joan Fontcuberta va crear un fotomosaic mural a partir de milers de fotografies amb les quals els ciutadans de Barcelona van expressar la seva idea de llibertat. Un gran i apassionat petó que formarà part per sempre més del paisatge de la ciutat per recordar que els barcelonins volen «Viure lliures» en un futur esperançat i ple d’optimisme.
En el primer «SmartShow» de la història, La Fura dels Baus va tancar els espectadors entre els murs del fossat del castell de Montjuïc per convertir-los en rates de laboratori. Un experiment ciutadà que volia posar en evidència com el poder utilitza la tecnologia per controlar-nos en un setge invisible al qual ens sotmetem a través dels telèfons intel·ligents.
El director i compositor Salvador Brotons va presentar a L’Auditori de Barcelona la seva obra «Catalunya 1714», un poema simfònic escrit expressament per al Tricentenari que recrea la cruesa del setge borbònic i el plany del poble català per la pèrdua de les seves llibertats.
Els més petits de la casa van poder gaudir d’un Tricentenari BCN fet a mida per compartir la història amb tota la família mentre es divertien amb tot un seguit de jocs, espectacles i altres activitats.
«Té aquesta ciutat una cosa, que en matèria de festes i bullícies no s’hi coneixen treballs, que tothom treu forces de flaquesa», deia un assaonador barceloní al començament del segle XVIII. El Tricentenari BCN i la tradició festiva de Barcelona han caminat plegats des de l’inici fins a la fi de tot un any de celebracions.
En un viatge en el temps fins al 1708, el Parc de la Ciutadella es va omplir de poetes, músics, dansaires, menestrals, miquelets i soldats borbònics, que coincidien sovint a la taverna Colomer, on corria l’aiguardent i la gent de mala vida. Durant cinc dies les festes de la Mercè ens van fer reviure la Barcelona festiva i alegre del segle XVIII.
La cavalcada de la Mercè 2013 va homenatjar els defensors de Barcelona durant el setge del 1714 amb la participació de la Coronela i de diversos gremis d’artesans, i amb la presentació a tot Barcelona d’un nou gegant: Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, el Gegant del Tricentenari.
La Festa Major d’hivern de Barcelona, que se celebra en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, es va fondre amb la commemoració dels 300 anys dels fets del 1714. Com a acte inaugural, els ciutadans van encendre les 1.500 espelmes que formaven el logotip gegant del Tricentenari.
La Guerra de Successió, el setge i la batalla final a Barcelona van ser presents a la diada de Sant Jordi a través de les nombroses obres publicades darrerament al nostre país que aborden aquests fets. En forma de novel·la, assaig, còmic o conte infantil, els llibres sobre el 1714 no van faltar a la majoria de les parades que els llibreters van desplegar pels carrers de la ciutat.
Gegants, trabucaires, dracs, castells i sardanes es van reunir a la primera edició de l’ApleCat de Nou Barris per commemorar el Tricentenari dels fets del 1714 i promoure en aquest districte la cultura tradicional catalana.
L’11 de setembre en què es complien tres-cents anys de la caiguda de Barcelona va merèixer una celebració especial. Durant tot el dia hi va haver entrada lliure a diverses de les exposicions que el Tricentenari BCN va presentar a Barcelona al llarg de la commemoració.
El Piromusical de la Mercè 2014 va dir adéu al Tricentenari BCN il·luminant tres-cents anys de foscor amb un espectacular castell de focs, però sobretot amb els somnis de Narcís Monturiol, Antoni Gaudí, Pau Casals, Joan Miró o Salvador Espriu, entre altres grans creadors de la història de Catalunya.
La campanya central establia una comparació, un mirall entre la Barcelona del 1700 i la Barcelona actual, entre els barcelonins d’aleshores i els barcelonins d’ara. El lema «Viure Lliure» expressa una aspiració universal i eterna, que remet al fet polític català, a la nostra voluntat de perviure, però també a la plena consciència d’uns ciutadans que no se sentien súbdits, sinó membres d’una comunitat de drets.
També s’han dissenyat campanyes amb una imatge específica per a projectes com D.O. Europa i BCN Re.set, a càrrec de Run Design, o #ffbcn Fàbrica Futur Barcelona, a càrrec de Mario Esquenazi i Soon in Tokio.
13 mesos de commemoració, gairebé 400 activitats programades, prop de 2 milions d’assistents a exposicions, conferències i altres propostes quantificables, 150 espais entre equipaments, places i carrers... Aquestes són només algunes de les xifres del Tricentenari BCN, xifres que ens parlen d’una gran celebració que ha arribat a tots els districtes de la ciutat.